dimarts, 23 de febrer de 2010

Poema dedicado a mi mujer



Yo no soy de expresarme en público, pero la ocasión y sobretodo la persona lo merece. Y como de poesía hoy se trata, he encontrado una de Manolo Chinato que viene como anillo al dedo. Va per tu...

Rojitas las orejas

Tengo ronca el alma de quererte
en esta soledad llena que me ahoga;
tengo los ojos llenos de luz de imaginarte
y tengo los ojos ciegos de no verte;
tengo mi cuerpo abandonado al abandono
y tengo mi cuerpo tiritando de no poder tocarte;
tengo la voz tosca de hablar con tanta gente
y tengo la voz preciosa de cantarte;
tengo las manos agrietadas de la escarcha
y tengo las manos suaves de en el cielo acariciarte;
tengo soledad, luz, alegría, tristeza,
rebeldías, amor, sonrisas y lágrimas...

Y también te tengo a ti, preciosa,
caminando por las venas con mi sangre.

8 comentaris:

  1. Uoooooo!!! Moltes gràcies!!! Idò a mi m'encanten aquestes demostracions públiques, però bé, encara m'agraden més les privades...ehehehehheeh!!!T'estim!

    ResponElimina
  2. Em sap greu, però no tenc massa ganes d'explicar el significat que jo he entès d'aquest poema. Tenc por que no sigui massa apropiat. Ho sent molt. Una altra vegada serà. Ho deixaré en misteri.

    ResponElimina
  3. No passa res, puc imaginar també en què penses,jejeje. Aquest poema té un valor especial perquè és una part recitada d'una cançó molt important per a n'Antònia i per a mi, que escoltàvem molt quan començàvem la relació...

    ResponElimina
  4. M'agrada la idea de publicar un poema per dedicar a algú, però sento una tristesa profunda quan llegesc aquest poema, potser en el context d'una cançó es podria percebre d'una altra manera

    ResponElimina
  5. Sí Pere, imagina, quan jo el vaig llegir enlloc de sentir aquesta tristesa,que una vegada llegit des d'un altre punt de vista sí que la perceb, em vaig sentir afalagada perquè era una declaració d'amor en tota regla, ja que t'està dient que sense tu no pot viure. La tonada de la cançó diu: "Me pones si me besasssss, rojitas las orejasss..." i va sonar en el nostre comiat de solters...Imagina't, ehhehehehe...És curiós que intercalin aquest poema en aquesta cançó d'amor..Besadesss!!!!

    ResponElimina
  6. Homo Pere, quin honor tenir-te per aquí!
    Aquest poema és veritat que es pot interpretar de moltes maneres... Però si t'atures a pensar-ho, no té per què tenir un fons tan tràgic, pot estar dedicat a una persona que estimes i enyores, però en aquell moment per diversos motius de la vida, no pots mantenir una relacció amb aquella persona. De fet, per això, més o manco va ésser especial en aquell moment per n'Antònia i per a mi.

    Salutacions a tots!!

    ResponElimina
  7. Di que si hermano eres todo un romantico

    ResponElimina
  8. Hombre José bienvenido a mi sombra! Y sí... soy un romántico empedernido.

    Saludos

    ResponElimina