diumenge, 7 de març de 2010

Otro día en el Mundo


Hoy me he parado a pensar en esta sociedad creada y orientada al consumismo que para mí es una de las causas mayores de la actual crisis. Esta sociedad que nos encierra en sus jaulas de cemento y que nos obliga a aprender del león, sin contemplaciones.

El problema es que está formada por unos valores que parecen imprescindibles, y no lo son, aunque para la gran masa sí. Valores tan dañinos como el poder, la envidia, la corrupción y, por supuesto, el dinero, que además de ser el que en muchas ocasiones nos salva, es el mismo que en otras muchas asesina.

Muchas veces me he parado a pensar por qué nos imponemos tantas exigencias materialistas y económicas para poder ser felices ¿Por qué nuestra felicidad siempre depende de tener el mejor coche, la mejor casa o el mejor trabajo?.

Hay un programa de televisión que se llama "La Tribu" en el cual queda reflejada la forma de vida de los indígenas. Esta gente es el vivo ejemplo que no hacen falta dinero ni bienes materiales para ser felices. Esta gente tiene casa (aunque no está hipotecada hasta las cejas), tiene comida (Mucho más natural y sana que la nuestra), tiene familia (De la que pueden disfrutar sin horarios) y también tienen libertad... La libertad tan preciada que muy pocos de nosotros podemos tener.

Y finalmente, llego a la misma conclusión de siempre. Una conclusión en forma de interrogación: ¿Qué importa si no me gusta la sociedad en la que vivo si mañana tengo que levantarme igual de pronto que siempre y tengo que volver a salir a esa jaula de cemento (de la cual nunca podremos escapar) a enfrentarme a todo tipo de animales sin escrúpulos, para ganarme la vida y así poder sobrevivir?

5 comentaris:

  1. Un escrit que té un sentit molt profund, que reflecteix d'alguna manera la societat en què vivim. Demostres uns valors moltes vegades abandonats per la societat. El teu darrer interrogant m'ha fet pensar en els filòsofs existencialistes com Sartre i Camus, que en les seves obres, els seus protagonistes es demanaven el significat de viure cada dia, aixecar-se a la mateixa hora, acudir a la feina, menjar, tornar a casa, anar a dormir, etc. Aquestes persones arriben a trobar absurda la vida i corren el perill de passar-ho molt malament. I en aquell temps, s'ha de tenir en compte que s'havia sortit d'una segona guerra mundial que havia causat milers o milions de morts, i, per tant, no trobaven sentit a la vida. Però avui, descobrir quins són els vertaders valors de la vida ha de ser un motiu més per gaudir de viure, precisament per haver estat capaç de ser diferent a així com la societat ens havia volgut conformar. Endavant i ànim i a sentir-se molt superior als que estan aferrats al tenir, tenir i tenir...

    ResponElimina
  2. Carinyet, aquesta vegada mon pare m'ha passat davant! Tens raó, si volguéssim viure una vida lluny d'allò material ens costaria moltíssim. Anar a contracorrent és complicat, la societat té un pes molt gran sobre cada un de nosaltres. Però és important fer reflexions d'aquest estil i intentar fugir-ne al màxim! El més important, tenir els nostres propis valors molt clars, com a parella i com a pares, sobretot com a pares, i poder transmetre-ho al nostre petit. T'estim!

    ResponElimina
  3. Bona tarda Joan,en primer lloc gràcies pel teu comentari, potser l'escrit pareix una mica derrotista o depriment, aquesta manera de pensar em fa anar preparat per intentar assolir els problemes que puguin sortir en el meu dia a dia. També m'ha ensenyat a elegir, amb més deteniment, la gent que m'envolta. Vull gent amb valors més purs i més humans.

    Salut!!

    ResponElimina
  4. Uep Cadi, que estrany, tu per aquí!! ;)
    Crec que els nostrs valors com a parella i com a pares estan ben cimentats, a més, crec que si aconseguim criar el nostre fill lluny del materialisme i l'enveja, haurem guanyat una de les partides més importants de les nostres vides.

    Besades Mami!!

    ResponElimina
  5. Podríem pensar que tot està perdut, però no ho està, perquè hi ha persones encara capaces de fer més humà aquest món, i existeixen... això és el m'agradaria traspassar als nostres fills; i no surten de la crisi els més imaginatius? Els que fan servir allò que ens fa diferent de les màquines...

    ResponElimina